DETERMINACIÓ DE LA PRESÈNCIA DE GLÚCIDS

Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen. Exerceixen en els éssers vius funcions energètiques o estructurals. Es classifiquen en tres tipus segons el nombre de molècules unides que tenen:

Són monosacàrids si sols tenen una molècula.

Són disacàrids si estan formats per dos monosacàrids.

Són polisacàrids si estan formats per més de dues molècules.

Materials :
-8 tubs d'assaig
-matràs amb sacarosa
-matràs amb glucosa
-matràs amb midó
-matràs amb fructosa
-foguer
-pinça de fusta
-gradilla
-reactiu fehling
-reactiu lugol
 Procediments: En primer lloc vam posar en huit tubs diferents sacarosa, glucosa, midó i fructosa(dos tubs per a cada mostra). A continuació vam fer la prova amb el reactiu fehling per a veure si era monosacàrid. Vam posar a cada mostra fehling A i posteriorment fehling B i ho vam calfar al foguer. Si es feia de color roig, havien donat positiu, és a dir, eren monosacàrids. Si al calfar la preparació es fa de color verd, ha donat negatiu.
Després vam fer la prova del lugol, per a identificar midó en les diferents mostres: vam posar a cada prova un poc de lugol, si es feia morat donava positiu, si es quedava de color taronja donava negatiu.
RESULTATS:

	FEHLING	LUGOL
SACAROSA	-	-
GLUCOSA	+	-
MIDÓ	-	+
FRUCTOSA	+	-

L'ordre de les mostres és: sacarosa, glucosa, midó i fructosa.
En la fila de davant estan les proves amb el fehling, i en la de darrere
 les del lugol.A nosaltres la sacarosa ens va eixir malament,
 pensam que és perquè no vam posar la mateixa quantitat
de fehling A que de fehling B.

AMPLIACIÓ
Podem trobar monosacàrids per exemple a les fruites i a la bolleria industrial,aquests són més fàcils per a l'organisme de descompondre. Els polisacàrids costen més de des ompondre a l'organisme, per tant ens dónen sensació de saciament i no en mengem tant, es troben per exemple a la pasta.

FONTS D'INFORMACIÓ
llibre de biologia i geologia 1r de BAT; editorial ECIR