diumenge, 18 de desembre del 2016


QUIN PREU TE EL QUE MENGEM ?



Quan anem al supermercat trobem en la majoria de les etiquetes: “Carn fresca de granja” “directe del mar a la taula”, i altres etiquetes que ens volen donar a entendre que el que venen és el més natural i el millor per a la nostra salut, però desgraciadament açò no és així. La indústria del menjar, com qualsevol altra, està moguda pels diners, però aquesta arriba a un punt en el que no importa si un aliment és sa o no, als productors sols els importa guanyar diners, i si per a fer-ho han de maltractar animals, treballadors, o contaminar conreus els dona exactament igual. 

Evidentment, darrere de les productores d’aliments està el govern, que busca el mateix: guanyar el màxim possible. Aquest permet que els productes no siguen revisats per un inspector de sanitat, o permet que els productes es fabriquen de mala manera maltractant animals, posant fertilitzants cancerígens als vegetals que trobem en el supermercat, o permetent que es contracten a treballadors per un sou massa baix per a la quantitat d’hores que treballen.



Açò és molt més greu als Estats Units, però no vol dir que al nostre país no passe. Per tant és important que intentem comprar aliments el més ecològics possibles, no envasats i no deixar que ens enganyen amb els empaquetats del supermercat, d’aquesta manera evitarem la possibilitat d’agafar malalties provinents d’aquests aliments, i evitarem que aquestes indústries obtinguen benefici fent coses que no estan bé i perjudiquen a les persones i animals.

dilluns, 5 de desembre del 2016





           POSSIBLE CURA PER AL VIH
             AMB CÈL.LULES MARE


Timothy Brown és un home de Berlin, al que se li va realitzar l'única intervenció mèdica que fins ara ha aconseguit curar una persona de la infecció pel VIH(sida). En 2007 va rebre un trasplantament de cèl·lules mare de medul·la òssia d'un donant que tenia una mutació genètica rara(aquest tret genètic confereix resistència a la infecció per VIH mitjançant el bloqueig de la unió de VIH a la cèl·lula), el que li va conferir resistència natural a la infecció pel VIH.

El pacient porta 3 anys i mig sense tractament contra el VIH amb un recompte normal de CD4 (cèl·lules del sistema immune que normalment són les cèl·lules hoste on el VIH es replica i danya en el procés) i no presenta evidència de duplicació del virus.

 Segons els experts, aquesta mutació està present en l'1% de les persones d'origen europeu, aproximadament.  L'estratègia va despertar un enorme interès científic, però fins ara no s'ha pogut reproduir ja que és un procediment d'alt risc i només s'indica en pacients amb VIH molt fort.

FONTS D'INFORMACIÓ

http://bio-cord.es/noticias/celulas-sagre-cordon-umbilical-replicar-curacion-vih/

http://www.salud180.com/jovenes/trasplante-de-celulas-madre-cura-paciente-con-vih

divendres, 2 de desembre del 2016

DIGESTIÓ BUCAL DEL MIDÓ

Aquesta pràctica la vam fer per comprovar que la saliva desfeia el midó i donava com a resultat la glucosa. La saliva conté un enzim anomenat amilassa que s'encarrega de digerir el midó dels vegetals, açò és un procés de digestió química que es complementa amb la digestió mecànica de mastegar.


material

-8 tubs d'assaig
-foguer
-vas de precipitats
-reactius a i b fehling
-lugol
-pinces
-termòmetre



procediments

En primer lloc cal posar 8 tubs en la gradilla,dos d'ells amb midó per fer amb un la prova del fehling i amb l'altre la prova del lugol,com ja ferem el l'última pràctica.
A contnuació posem saliva en els altres sis: en dos d'ells sols posarem saliva, fent en un la prova del fehling(fehling A+fehlingB+calfar) i en l'altre la del lugol,mentre que en els atres quatre mesclarem la saliva amb midó.
Seguidament farem en dos tubs la prova del fehling(sense calfar)i en dos la del lugol. Agafarem un de cada i el calfarem al bany maria(calfada prèviament amb el foguer, el vas de precipitats i el termòmetre) a una temperatura de 37º durant 5 minuts, els resultats haurien de ser:fehling+ i lugol-.
Els altres dos, un de fehling i l'altre de lugol els calfarem igualment, al bany maria a 37º, però aquesta vegada durant 10 minuts, el resultats haurien de ser iguals que anteriorment.


resultats





A Amara, Sergi, Maria i a mi ens van eixir bé les proves de la saliva i el midó per separats
(F-L-;F-L+)però mal les altres dues, ja que ens va donar tot negatiu, potser per un excés de sulfat de coure o per calfaro malament.

ampliació

La saliva es produeix a l'interior de la boca gràcies a les glàndules salivals. Aquesta està formada principalment per proteïnes, sodi, potassi,etc. La saliva comença el procés de digestió, ens protegeix de bacteris i participa en el sentitdel gust.

fonts d'informació
http://salud.ccm.net/

divendres, 25 de novembre del 2016


DETERMINACIÓ DE LA PRESÈNCIA DE GLÚCIDS

Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen. Exerceixen en els éssers vius funcions energètiques o estructurals. Es classifiquen en tres tipus segons el nombre de molècules unides que tenen:
Són monosacàrids si sols tenen una molècula.
Són disacàrids si estan formats per dos monosacàrids.
Són polisacàrids si estan formats per més de dues molècules.

dilluns, 31 d’octubre del 2016

                   TEIXIT MUSCULAR         31 D'OCTUBRE DE 2016  

El teixit muscular està format per cèl·lules espiecialitzades en la contracció, anomenades fibres msculars. Aquestes tenen el citoplasma ocupat per una gran quantitat de miofibril·les.

MATERIALS

-Bisturí
-Tabla de dissecció
-Prtaobjectes
-Cobreobjectes
-Pinces 
-Miccroscopi
-Blau de metilé

PROCEDIMENTS

En primer lloc tallarem sobre la taula de dissecció un tros de pernil amb l'ajuda de les pinces i el bisturí. A continuació posarem el tros de pernil al portaobjectes i li tirarem una mica de blau de metilé, ho deixarem reposar. Quan s'haja secat ho cobrirem amb el coberobjectes i finalment ho observarem al microscopi.

RESULTATS



Primer deixem reposar el blau de metilé fins que es tinte el pernil.
 S'observen les cel.lules allargades característiques del teixit muscular.

AMPLIACIÓ

Hi ha dos tipus de teixit muscular:
.El de fibra llisa,que forma els músculs dels òrgans interns que són de contracció lenta i involuntària.
.De fibra estriada, que pot ser el dels músculs (múscul esquelètic) i el del cor. FONTS D'INFORMACIÓ

-Llibre de biologia i geologia de 1r de BAT. Editorial ECIR.


                                                               31 D'OCTUBRE DE 2016                        TEIXIT SANGUINI   

La sang està formada per un 55% de plasma i un 45% de cèl.lules sanguínies, les quals són:
-Els globuls rojos,que transporten l'oxigen.
-Els glòbuls blancs,queprodueixen anticossos i destruixencèl.lules estranyes.
-Les plaquetes,que coagulen la sang, és a dir,curen les ferides.


MATERIALS
-Portaobjectes
-Cobreobjectes
-Agulla
-Alcohol
-Cotó en pèl
-Hematoxilina
-Eosina (blau de metilé)



PROCEDIMENTS

En primer lloc cal desinfectar-nos el dit que anem  a punxar-nos,ho farem mullant el cotó en pèl amb alcohol i fregant-ho pel dit. A continuació amb l'agulla en punxarem el dit i el presionarem fent que ixca una gota de sang.
A continuació fregarem la sang del dit pel potaobjectes. Quan ja esitga la sang al potaobjectes en passarem un altre per damun fent que la sang es quede repartida en una capa fina.
                                                           













A continuació li tirarem una gota de hematoxilina i ho deixarem reposar 15 minuts. Després li tirarem una gota d'eosina i ho tornarem a deixar reposar uns tres minuts. Per acabar ho cobrirem amb el cobreobjectes i ho observarem al microscopi.

RESULTATS
               

Cèl.lules vistes al microscopi. El que més s'aprècia són els globuls rojos.

AMPLIACIÓ

Hi ha diferents tipus de sang que són compatibles entre ells de la següent manera:

                                
 FONTS D'INFORMACIÓ:

-Llibre de biologia i geologia de 1r de BAT editorial ECIR
-http://es.slideshare.net/pau0308/tipos-de-sangre
                   PRÀCTICA TEIXIT ADIPÓS                               31 d'octubre de 2016

Deriva del teixit conjuntiu i es caracteritza per l'escassetat de fibres i el predomini d'adipòcits(cèl·lules que contenen grans gotes de greix). És un teixit de reserva alimentària; es col·loca davall de la pell, entorn d'alguns òrgans interns com el cor i els ronyons, i en la medul·la groga o moll dels ossos.

Material:
-Tabla de dissecció
-Portaobjectes
-Cobreobjectes
-Bisturí
-Pinces
-Microscopi
-Sudan III
-Cansalada

Procediments:
Primerament, vam posar la cansalada damunt de la tabla de dissecció per tallar una porció molt menuda amb l'ajuda de les pinces i el bisturí.
En segon lloc vam posar el tros tallat de cansalada en un portaobjectes i el vam tintar amb  Sudan III .
A continuació vam cobrir la mostra amb un cobreobjectes i finalment ho vam observar al microscopi.

Resultats:

               

Preparació al portaobjectes de la porció de cansalada amb el Sudan III. 


Cal posar amb molta cura el cobreobjetes procurant que quede el mínim possible de bombolles d'aire.



 
 Pràctica vista al microscopi.
S'observen els adipòsits, que tenen una gran quantitat
 de greix dins seu.








Ampliació:
Existeixen dos tipus de teixit adipós:
-Marró, que s’encarrega de donar calor. Abunda en els fetus i en els primers mesos de vida dels nadons.
-Blanc, el desenvolupament del qual dura tota la vida. Segons el sexe tendeix a acumular-se en unes zones o en altres.